CHICA DE LIGEROS SUEÑOS

Era chica de ilusiones y ligeros sueños, chica que deseaba la felicidad de los demás, chica que quería bañar el mundo entero de amor y sonrisas. Ella era así, deseaba sonreírle al mundo sonreírle al futuro sin mirar al pasado. Era, ella centrada en sus cosas rutinarias, ella empapada de responsabilidades, ella deseosa de liberarse de aquella bonita esclavitud. Ella era chica amable con la gente, chica que compartía con todos todo lo que podía compartir.

Era bella pero no lo sabía, era bonita pero sin darse cuenta, era especial ante muchos de los que la rodeaban. Deseosa de libertad, luchaba por lo que deseaba impulsada por sus sentimientos.

                                                         

Obrir els ulls, veure la realitat i adonar-te que no tot és el que sembla.

UN PEQUEÑO INSTANTE

Un momento de mal estar que puedes superar con una sonrisa, un momento de incómodo silencio que puedes superar con una palabra, un  momento de oscuridad que puedes superar abriendo los ojos.

Un pequeño instante de dolor que tardas una eternidad en apaciguar.

ES AHORA

Ésas cosas buenas de las que disfrutamos sin darnos cuenta. Los pequeños detalles de la vida, las sonrisas, las miradas, los gestos de las personas más cercanas.  Estos momentos que siempre esperamos, soñamos con poder vivirlos algún día, deseamos ser los protagonistas de nuestra história.

No nos damos cuenta de que estos momentos pasan en cada instante de nuestra vida, en los mejores, con las personas que deseamos. Vivimos esperando algo que ya ha llegado, ahora toca disfrutarlo.

QUIERO SABER

Quiero saber que pasa por tu mente, que es lo que piensas, cuáles son tus sueños más apasionados. Deseo que me muestres cómo eres, que me enseñes tu alma y pueda alcanzar tu corazón. Quiero que algún día confies tanto en mí que te sientas capaz de mostrarme tus mayores secretos.

SIETE DÍAS PARA UNA ETERNIDAD

Hace un rato has inventado una cosa maravillosa sin darte cuenta. 

—¿Qué he hecho? 

—Al pasar por delante de mi arco, me has sonreído. Poco después, ese detective que viene muchas veces a comer aquí ha pasado en coche y me ha mirado con su eterna cara de gruñón. Nuestras miradas se han cruzado, le he ofrecido tu sonrisa y, cuando se ha marchado, la llevaba en los labios. Sí, lo he visto. Así que, si confiamos un poco, se la habrá trasladado a la persona que haya ido a ver. 

¿Ves ahora lo que has hecho? Has inventado una especie de vacuna contra el instante de malestar. Si todo el mundo hiciera eso, dar simplemente una sonrisa una vez al día, ¿te imaginas el increíble contagio de felicidad que se extendería por la Tierra? Entonces ganarías esa apuesta.

YO

Él siempre decia que me amaba, que deseaba estar conmigo más que con si mismo. Recordábamos nuestras historias, nuestras fantasias y pasiones, nuestros mejores momentos juntos. 

Me gustaba, me gustaba porque antes había un "nosotros", más tarde  fuimos "él" y "yo", y ahora estoy yo sola.

ELLA

Ella. Ella es una artista del engaño, es la mentira en persona, es el dolor en estado puro. Es la pesadilla en mis sueños, es la oscuridad de mis noches y la sombra de mis dias. Ella, es la imperfección de lo perfecto, es el señuelo en una trampa, provoca falsedad en mi realidad con su amarga picardía. Esta por todas partes, ensuciando el aire que respiro y convirtiendolo en veneno.

Insensible como nadie, te hace morir de tristeza.

T'HAIG D'EXPLICAR UNA COSA

T'haig d'explicar una cosa. Potser et fa plorar, potser et fa riure o potser et mostra una nova manera de veure el món.

Estirada i sense poder reaccionar m'adonava que de mica en mica em quedava sense força, que m'ofegava amb el meu propi aire. Obria els ulls i veia un blanc pur al meu volant, un preciós blanc que seduïa a la més fosca de les ànimes. Però al tancar-los només hi havia negre, que m'engullia cap endins, cap al fons del no res. 

Pensava en les persones més importants per mi. Els que m'havien donat la vida, els que m'havien acompanyat en el camí recorregut fins aquell moment, els que ho hauríen d'haver fet...

Em vaig començar a imaginar un futur que sabía que no arribaria mai, perquè escoltava com gent al meu voltant parlava com si jo ja no hi fós. Però jo seguia imaginant fins que se'm van acabar les forces, fins que tot el que hi havia dins del meu cap es va convertir en un munt d'idees sense forma. Fins que vaig deixar de notar el meu cos unit als meus pensaments, fins que em vaig adonar que feia estona que jo ja no estava allà.

EMPRESONADA

Noto que ja no puc volar, ja no puc ser lliure com abans. M'han trencat les ales, ja no puc ser lliure.

Em sento tancada, reclossa dins d'un món que no és el meu, sense poder-me moure. M'han tancat els ulls, no puc veure res, m'han tapat les orelles no escolto cap so, m'han lligat les mans no sé que hi ha al meu voltant, m'han tapat la boca, no puc assaborir el gust de la vida.

SIEMPRE PASA

Siempre pasa, que cuando somos felices, cuando todo va realmente bien nuestro pequeño pedazo de luz se vuelve oscuro, todo negro, sin salida.

No encontramos el punto que nos liberará y nos va a permitir volver a ver aquél cielo azul de antaño.

ELS COLORS DE L'ESPERANÇA

Sempre que passo caminant per aquell carrer em vénen els mateixos rocords. Aquella sensació d'angoixa fa que m'hagi d'apretar les mans contra el pit, són records molt dolorosos.

La meva antiga vida era una selva de penes i dessolació. Vivia al carrer de la soledat i pensava que era un cul de sac, que no tenia sortida. Amb quatre mantes arreplegades dels contenidors acoseguia allunyar el fred del meu cos. Amb les caixes de cartró que trobava darrere dels súpers em vaig acoseguir construir el que bonament  es podia considerar una casa. Vivia en la misèria absoluta, sola, això era el que feia més mal. Ningú no gosava acostar-se a mi, jo era pels altres com un bacteri, com una malaltia infecciosa que ningú vol agafar.

Feia dies que no em dutxava i no aconseguia roba neta des de feia dues setmanes. La gent més benèvola em deixava algunes monedes, però només em podia comprar una mica de pa i un suc.

I cada dia era el mateix, em despertava de bon matí pel soroll dels cotxes a la carretera, m'aixecava, amagava les meves mantes i anava a passejar. A vegades per un parc, d'altres pel centre de la ciutat.

Mirava les persones del meu voltant, imaginant que jo podia viure com ells. Totes aquelles persones es queixàven perquè no podíen fer un viatge a Londres, perquè no podíen anar de vacànces, perquè no es podien comprar roba aquell mes. Tan de bo jo tingués aquelles preocupacions, l'única cosa que em preocupava a mi era poder sobreviure fins l'endemá.

Però recordo perfectament el dia en què vaig haver de deixar de preocupar-me d'això. M'havia assegut en un banc del parc de davant del carrer on vivia, observant la gent caminant amb les preocupacions diàries dibuixades a la cara. 

Aquell home de rostre serè va seure al meu costat, em va dir el seu nou i després, res. En Jacint va deixar passar els minuts al meu costat i jo no podia evitar mirar-lo de forma descarada, em semblava tan estrany que una persona hagués tingut el valor d'acostar-se'm.

Em va dir que ell em podia treure d'aquella misèria absoluta, que ell em podia ajudar i que volia fer-ho. Em va demanar que l'acompanyés i des d'aquell dia ja no m'he separat d'ell.

Avui en dia tinc una casa on viure, no una casa de cartró, una casa de veritat, amb finestres, teulada i balcó. Em puc dutxar cada dia i tinc roba neta a l'armari. Des d'aquell dia en Jacint és com el meu pare, perquè un home de seixante anys em va treure d'un món d'odi i d'amargura i em va pintar la vida amb els colors de l'esperança.

LA FUERZA

Nunca pensé que tendria fuerza para hacer las cosas, pero tu me la has dado.

Me has dado la fuerza para sonreir. Me has dado la fuerza para sentir,  amar y soñar contigo. Me has dado la fuerza para conseguir lo que quiera, para llegar dónde quiera y con quien quiera. Me has dado la fuerza para seguir adelante para luchar por ti y no dejarte ir nunca.

ENGANYAR-ME

M'he adonat que una de les pitjors coses que podem fer es fingir. Fingir davant dels que ens envolten és com traïcionar el seu recolzament. Fingir és com traicionar-te a tu mateix, és com enganyar-te.  Fingim per no admetre la realitat, per ser qui no som, per intentar viure millor.

Jo no sé què és mentir-me, què és enganyar-me, però si sé que porto massa temps fingint ser feliç.

I M'AGRADA

La tinc estirada davant meu. Està guapissima, em somriu i em dóna les gràcies amb una dolça mirada. Li agafo la mà regalant-li la meva complicitat. La té molt freda, però és un fred que condueix al vici.

-Tinc les mans molt fredes, ho sé i mira que acabem de còrrer, sempre les tinc així- m'explica. 

- Està bé, en canvi jo les tinc calentes - Li somric amb sinceritat i començo a acariciar-li aquella mà de manera dolça i lenta.

Ella em somriu dolçament, com si pensés que el que m'està explicant és una tontería. Jo ho trobo fascinant.

M'explica que té els llavis fred, que s'ho nota, i jo amb un impuls de valentia li dic que em dongui un petó per comprovar-ho. Li acosto la cara als seus llavis i ella amb una mica de desconcert me'l dóna.

És tal i com me l'imaginava. Fresc, amb un punt de dolçor com ella i intens però sense deixar-se endur per les emocions.

M'aixeco i somric, no ho puc evitar, la tinc allà quieta, mirant-me amb cara d'angel i això em torna boig. Aleshores sóc jo el que li dóna un petó a ella. Intens, inesperat, apassionat. Els seus llavis acaricien els meus i em descontrolo, la seva fragància es desfà amb la meva. Noto que somriu, que li agrada, i em deixo emportar.

PUC CONFIAR

Quan fa fred sé que tu hi ets per donar-me una abraçada i abrigar-me. Si fa calor, et quedes al meu costat acariciant-me.

I quan hi hagi tormenta sé que no em deixaràs mai sola sota la pluja i el mal temps, puc confiar en que et quedaràs al meu costat, encara que el vent intenti emportar-se't.

LO QUE ME VUELVE LOCA

¿Sabes lo que realmente me vuelve loca?   Tú.

Tu  sonrisa de ensueño, tus dulces labios, tiernos y seductores como no hay otros. Tu boca llena de amor y pasión, tu lengua ardiente cómo el fuego, y tu voz susurrándome al oído " Te quiero".

Tus ojos absorviendo mi mirada, tus pupilas derritiendome con su intensidad, y tu mirada abrasando mi corazón.

Tus manos recorriendo cada parte de mi ser, tus suspiros por mi piel, tus dedos entre mi pelo, tus brazos en mi cintura y tu cuerpo envolviéndome.

TU

Em recobreixes el cos amb cada part de tu,  m'inundes de satisfacció cada cop que em toques i provoques en mi un sentiment irrefrenable.

Em fas sentir bé, lleugera, pura i a la vegada petita i insignificant.

Em provoques plaer i ben estar, i al mateix temps pots ser terriblement destructiu.

PARAULES

Fracàs. Una paraula molt bonica per expressar una horrorosa sensació. Quan fracasses tot és negre, tot s'enfonsa ben avall perquè no ho puguis recuperar. Tothom fracassa en algún moment de la vida, però aprenem a recuperar-nos, perquè tenim esperança, una esperança que ens empeny a seguir endavant, encara que no sapiguem del cert que és el que ens trobarem.

Una de les característiques de les persones és aquesta fe cega que sentim, necessitem creure en que hi ha alguna cosa més endavant, per així continuar caminant.

EL TIEMPO

El tiempo pasa y los días se nos acaban, siempre pensando que tenemos tiempo, que aún somos jóvenes. Pero llegará un día, en que estaremos sentados en una silla deseando hacer lo que no pudimos hacer cuando eramos jóvenes porque aún teníamos tiempo.

ELS VERDADERS MOTIUS

Dóna'm un motiu per seguir lluitant i lluitaré.

Dóna'm un motiu per seguir endavant i continuaré el meu camí.

Dóna'm un motiu per seguir somiant i somiarem junts.

Dóna'm un motiu per seguir somrient i somriure al teu costat.

Dóna'm un motiu per no plorar i oblidaré les llagrimes.

Dóna'm un motiu per ser feliç i la felicitat se'm reflexarà als ulls.

Dóna'm un motiu per imaginar i crearé un món per nosaltres dos. 

Dóna'm un motiu per oblidar-te i oblidaré el motiu.

GRÀCIES

Gràcies per ser tu. Gràcies per estar al meu costat quan més ho necessitava, ja fos en bons o en mals moments. Gràcies per aquella esperança que mai perdíes, una esperança que aconseguia aixecar el que estava més avall. 

Gràcies per creure en mi, sense tu no estaría on estic ara. Gràcies per regalar-me aquells somriures plens de somnis, em feien veure colors quan tot estava negre. Gràcies per aquells moments tan bojos, al teu costat eren el millor que una persona podíen demanar. Gràcies per preocupar-te per mi i abraçar-me quan més ho necessitava. Gràcies també, per deixar que jo t'ajudés a tu, sé que és difícil confiar.

Gràcies per haver-me acceptat tal com sóc. Gràcies per haver-te enfrontat amb mi quan la ràbia m'ofuscava. Gràcies per caminar al meu costat, evitant que m'entrebanqui amb les pedres del camí. 

Gràcies per ser real, per existir, i sobretot, gràcies per haver entrar a la meva vida.

NO SENTIR RES

Hi ha vegades en que tinc ganes de parlar peró no sé que dir. Altres vegades miro al meu voltant peró no veig res. També fa mal quan intento sentir i no escolto res, peró el pitjor de tot es quan no tinc sentiments per expressar aquest buit dins meu.

CONQUISTAS

No puedes conquistar el mundo, és demasiado grande para ti, peró si puedes conquistar a las personas que habitan en él.

UN ÁNGEL QUE SE VA

Subes a este barco que me alejará de tí. Me alejará de tus ojos, de tu sincera mirada, de tu incansable alegría. Me alejará de aquella sonrisa dulce, fugaz, enamorada. Ésa sonrisa que me regalabas cada mañana al despertar. Ésa sonrisa que tanto deseaba encontrar al abrir los ojos, una sonrisa intensa, preciosa y rebosante de felicidad en cada centímetro de tus labios.

Tus labios, que dulces y llenos de pasión eran tus labios. Recuerdo cómo me gustaba recorrerlos con la lengua, eran tan suaves e intrigantes. En cada beso de tu boca había un dulce misterio. Un misterio que me incitaba a recorrer y a saber más de tí. Más de tu alma, de tus secretos, de tu cuerpo. Ése misterio que se encontraba hasta en tu respiración. Anhelaba el aire que respirabas cómo si fuera el mío própio. Lo deseaba con fervor. Era igualable al suspiro de un ángel. Un hermoso ángel que deseaba darme los buenos días cada mañana.

Un ángel que se aleja olvidando todo esto, olvidando la sensación de estremecimiento de mi cuerpo cada vez que suspiraba entre mis labios o me acariciaba la mejilla. Olvidando los inolvidables momentos que pasamos entre las sábanas de su cama. Olvidando esos suspiros de complicidad entre los dos, suspiros de loca pasión, de ardiente fuego, ése fuego que creábamos e incendiaba todo nuestro ser, el uno junto al otro. Sellamos un pacto que hoy se rompe con su marcha.

Ya no veo el barco, con él todos estos instantes han partido hacia un nuevo horizonte. Un horizonte por dónde empiezo a ver unos pequeños destellos de luz. És el sol, anunciando un nuevo día, anunciando una nueva vida sin tí.

FIAR-SE DE LES MENTIDES

No recordo per quin motiu em vaig fiar de tu. No recordo perquè em vaig quedar al teu costat aquella tarda d'estiu.

El que si sé és perquè em vaig deixar endur per les teves paraules; eren suaus, eren dolces, eren penetrants i plenes de passió. Podíen esclavitzar a qualsevol amb només un sol suspir.

Ara sé que eren una farsa, eren una gran mentida, peró jo, me les vaig creure.

MIRADES

Passo caminant pel restaurant on tans cops ens havíem trobat, on tants moments havíem passat junts. I ell està allà. Em mira fixament com la primera vegada, amb aquella passió als ulls, amb aquella intensa mirada que em provoca una escalfor per tot el cos,  i jo, no faig més que seguir endevant.

Miro el llarg carrer que queda davant meu, sense pensar en el que he deixat darrera, i de sobte, una mà forta peró amb un tacte suau com les ales d'un àngel, m'agafa pel canell amb una passió desbordant. 

Em mira. El miro. Després, el món desapareix, i només existeix ell.

NEGRA NIT

La nit m'atrevessa les pupil·les, entra dins meu i m'enfosqueix  els pensaments.

S'infiltra en les idees i les amaga, per després destruir-les. I més tard, es fica dins del meu cor, i en comptes d'amagar, revela el que sento, explica a tot el món quins són els meus patiments.

TEMPESTA DINS MEU

Hi ha núvols. El cel és negre, i el món que veig des de la meva finestra ha perdut aquell to brillant, tot és massa fosc.

Fa vent. Un vent que s'endú les coses bones i deixa una escena devastada al meu voltant.

Plou. No para de caure aigua, em mullo sota aquestes gotes d'amargura que m'inunden a cada moment que passa.

Fa fred. Un fred que em maltracta, em congela el cor i fa morir els meus sentiments.

Estic sola enmig del no res, m'he perdut per sempre i ningú em podrà trobar.

LO QUE NOS PROTEGE

Usamos las mentiras para protegernos de los demás. En el fondo, las personas somos caníbales, deseamos comernos a los de nuestra especie para sentirnos superiores. Ésta és nuestra mayor debilidad.

SOMOS ÚNICOS

Somos una especie única, creemos saberlo todo, de todo el mundo. Creemos que sólo con una expresión, con una mirada, o una sonrisa ya detectamos el estado de ánimo de quienes nos rodean. Somos tan ingenuos. 

Deberíamos aprender a mirar dentro de nosotros y a saber qué és lo que realmente sentimos, antes de intentar adivinar lo que sienten los demás.

VERDADES COMO MENTIRAS

Duelen tanto las verdades....

Sobretodo si van en nuestra contra, porqué nos revelan y dejan al descubierto lo que realmente somos. Son nuestro mayor fingir, nuestra gran mentira.

SOLA CONMIGO

Nunca he sido una persona de muchas palabras. No sé exteriorizar mis sentimientos, me cuesta decir a los demás lo que siento realmente, sobretodo si el sentimiendo en cuestión va atado a la palabra "dolor".

Ante los demás, muestro mi faceta más abierta, la más risueña, la más despreocupada. Pero a la hora de la verdad, cuando hay que llorar, cuando hay que sufrir, es algo que no sé hacer en compañía.

LO QUE VENDRÁ

Debemos esperar y ser pacientes. Cada cosa llega en su momento, en el momento en que estemos preparados para afrontar lo que vendrá.

En el momento en que veamos el futuro con más esperanza que miedo.

EL ÁNGEL QUE DESEO

De nuevo tú te cuelas en mis huesos dejándome tu beso junto al corazón. Y otra vez tú, abriendome tus alas me sacas de las malas rachas de dolor. Por que tú eres el ángel que yo quiero. Cuando fallo ya no sé que hacer, ni sé hacia donde ir, y entonces me fijo en ti y te siento cerca.

PENSEMOS EN POSITIVO

A veces sabes que una cosa estaría bien, sabes que sería correcto, que sería  bueno y adecuado. Pero te da miedo a hacerlo, porque temes los comentarios de los demás. Cada comentiario o expresión negativa hacia algo que hacemos, nos parece más importante que las cosas positivas que nos dicen. 

Nos ofenden mas las críticas destructivas que las buenas opiniones, porquè nunca logramos pensar que nuestras acciones pueden llegar a ser realmente buenas.

TEMPS

Es normal mentir sobre el que està malament, peró hi ha moltes coses que no diem, ens inventem una realitat diferent perquè necessitem temps per escapar de la veritat.

PASSA QUE ENS ESTEM EQUIVOCANT

Què passa, quan pensem que no tenim amics de debó? Què passa, quan no confiem en les persones que ens envolten? Què passa, quan estem massa ocupats per veure el que hi ha al nostre voltant?

Els amics de debó són poc freqüents, pero hi són, ara i sempre, i ens ajudaran a superar els mals moments, sempre que ho necessitem, i el que és més important, sense que els hi demanem. Perquè ells intuèixen el nostre estat d'ànim només amb una sola mirada.

Si no confiem en les persones que ens envolten, ens perdrem. Perquè ells són els que ens mantenen fixes a aquest món, perquè ells ens aporten seguretat i confiança. Ells, fan que augmenti la confiança en nosaltres mateixos.

 Quan una persona està massa ocupada per veure el que hi ha al seu voltant, tampoc té temps per veure què és el que li està passant. Quan no tens temps pels demés, tampoc tens temps per tu.  

Hem d'aprofitar la vida, només en tenim una i es important viure-la al màxim.

ELS NOSTRES MAJORS TEMORS

Quan més obertament parlem de les coses millor ens sentirem amb nosaltres i amb els altres. Hi ha moments desagradables a la vida que hem d'afrontar, vulguem o no. Aquests fets condicionen la nostra manera de viure, i quan més aviat els acceptem millor. Perquè hem d'apendre a sobreviure amb dolor i patiment, igual que sabem viure amb alegria i felicitat.

Encara que ens sembli difícil, ens hem d'obrir a les persones que ens envolten, els hem de mostrar les nostres majors pors i les nostres angústies més profundes, així, ens podran ajudar en el difícil camí de superar els nostres temors.

TODOS SOMOS...

Las personas no somos ni buenas ni malas, tenemos defectos y virtudes, lo único que debemos hacer es potenciar la parte adecuada.

Cada persona és diferente, pero ninguna es mala o peor, tampoco mejor, cada uno és cómo és y así  es como tenemos que valorarnos. No debemos compararnos con los demás, somos buenos tal y como somos, y en eso nadie nos gana.

LA MÉS GRAN REALITAT

"Has de fer el que t'agrada, has de tenir motivació. El primer que has de fer en qualsevol cas es confiar en tu, perquè si no tens confiança en tu mateix, ningú la tindrà"

Moltes gràcies per aquestes paraules, realment han sigut les que m'han fet veure, que si no lluito pel que vull, ningú ho farà per mi.

Paraules d'una gran persona, una persona important per mi, que em fa veure la vida i els somnis d'una altre manera, més fàcils, més senzills, molt més divertits.

Perquè tú si que ets genial, i em fas somriure cada dia que passa. 

                                                           Moltes gràcies Jordi.

Es millor demanar perdó a demanar permís.

COSES A PERDRE

Es un d’aquells moments en que tot pot anar a  pitjor, en que caus i no trobes forces per tornar-te a aixecar, en el que  creus que no pots continuar endavant i perds per complet l’esperança i la força per seguir lluitant.

Ho acabo de perdre tot, tot el que tenia, tot el que havia construït amb alenades de fe i esperança, m’acabo de perdre a mi mateixa, i tots i cada un dels moments que he creat acaben de marxar, i han tancat la porta darrera seu, no tenen intenció de tornar.

LO QUE NOS DEPARA LA VIDA

Es tan difícil decidirse por lo que queremos, la vida te da millones de opciones, cada cual más buena que la anterior, pero no sabemos que és lo mejor para nosotros, porqué no conocemos lo que vendrá, y las personas somos así, tememos a lo desconocido, y no queremos enfrentarnos a nuestro futuro.

Y lo que és aún más difícil, luchar por el sueño a cumplir, luchar y llegar allí dónde sólo llegan los que se enfrentan a lo que vendrá, ya sean tormentos o la más plácida y absoluta gloria.

SUEÑOS Y ESPERANZA

Es lo único que tenemos, los sueños y la fe de conseguir las cosas que deseamos. Sin esperanza no nos quedaría nada, todo nos parecería absurdo, sin sentido, y no tendríamos motivos por los que luchar.

Las ganas de consiguir algo que realmente deseamos, és lo que nos empuja a seguir el día a día, a luchar en cada momento aunque las situaciones sean difíciles. 

Porqué tenemos que mirar hacia adelante por todos los sueños que nos quedan por cumplir.

ADÉU

No sap què fer després d'aixó. El mira mentre ell camina endavant i sense girar-se, sense mirar-la. L'està perdent per sempre, i ell no se n'adona del dolor que li està provocant.

I ES AQUESTA PERSONA

A vegades passa. A vegades passa que et topes amb la persona equivocada, aquesta persona que et fa mal, que fa que ho passis malament, que et provoca i et fereix.

Però com sempre, aquesta persona serà la que t'alegrarà el dia, la que et treurà un somriure, la que et farà veure les coses amb uns altres ulls. 

L'única persona que et fa plorar és la única que pot evitar que ploris.

SUEÑOS ETERNOS

Y entonces él se acercó a ella.

Ésa sensación que la invadió fué algo que nunca jamás habia sentido.

Cada parte de su ser, deseaba estar más y más cerca de él, no podía resistirlo, no podia negarse a semejante atracción. Entonces él le rozó la mejilla con un suspiro de sus labios, un suspiro suave y dulce, cómo la brisa del mar que te acaricia la cara una tarde de verano. Un suspiro leve que fue subiendo de intensidad hasta convertirse en deseo.

VAL LA PENA

Perquè sí, perquè si ho vols, ho pots aconseguir.

Val la pena arriscar-se a caure, si creus que pots arribar fins a dalt de tot, val la pena intentar-ho encara que arrisquis molt, encara que no estiguis segur del que fas, encara que no et vingui de gust. Perquè cada cosa nova que fem es una experiència, i val la pena aconseguir noves experiències, perquè és bo i positiu i perquè ens fa sentir bé.

GENT IMPORTANT

Conèixes a persones fantàstiques i increïbles, persones que mai imaginaves conèixer, persones que t'omplen, que et fan sentir bé,  persones en les que pots confiar.

Aquestes, són les que realment valen la pena, les que treuen el millor de tu, les que fan que la teva vida sigui pura alegría. 

D'aquestes persones, jo en dic amics, i s'han de cuidar, perquè son importants, i no tothom té la sort de tenir-ne.

EL DOLOR DE LES PARAULES

Diuen que a través de les paraules el dolor es fa més tangible. Que podem mirar-lo com a una criatura fosca. Però jo sempre he cregut que el dolor que no troba paraules per ser expressat és el més cruel, el més profund... el més injust.

LA SOLEDAD

Ésa compañera nuestra que nos sigue en innumerables momentos de nuestra vida, que nos acurruca entre almohadas de dolor y frialdad, que nos empuja a encerrarnos en nuestro mundo particular, sin dejar entrar a nadie más, sólo ella y yo.

ALLÓ QUE ERA NOSTRE

El passat, aquest instant que molta gent vol oblidar, perquè fa mal, perquè es troba a faltar, perquè pensem que es el millor, i en realitat el millor es recordar tantes coses del passat com ens sigui possible, ja que es part de nosaltres. Hem de recordar cada instant de la nostra infància i cada moment viscut amb les persones que estimem i necessitem al nostre costat, no ens podem permetre el luxe d'oblidar, es una cosa que només  fan els que no pensen en el futur.