T'HAIG D'EXPLICAR UNA COSA

T'haig d'explicar una cosa. Potser et fa plorar, potser et fa riure o potser et mostra una nova manera de veure el món.

Estirada i sense poder reaccionar m'adonava que de mica en mica em quedava sense força, que m'ofegava amb el meu propi aire. Obria els ulls i veia un blanc pur al meu volant, un preciós blanc que seduïa a la més fosca de les ànimes. Però al tancar-los només hi havia negre, que m'engullia cap endins, cap al fons del no res. 

Pensava en les persones més importants per mi. Els que m'havien donat la vida, els que m'havien acompanyat en el camí recorregut fins aquell moment, els que ho hauríen d'haver fet...

Em vaig començar a imaginar un futur que sabía que no arribaria mai, perquè escoltava com gent al meu voltant parlava com si jo ja no hi fós. Però jo seguia imaginant fins que se'm van acabar les forces, fins que tot el que hi havia dins del meu cap es va convertir en un munt d'idees sense forma. Fins que vaig deixar de notar el meu cos unit als meus pensaments, fins que em vaig adonar que feia estona que jo ja no estava allà.