Passo caminant pel restaurant on tans cops ens havíem trobat, on tants moments havíem passat junts. I ell està allà. Em mira fixament com la primera vegada, amb aquella passió als ulls, amb aquella intensa mirada que em provoca una escalfor per tot el cos, i jo, no faig més que seguir endevant.
Miro el llarg carrer que queda davant meu, sense pensar en el que he deixat darrera, i de sobte, una mà forta peró amb un tacte suau com les ales d'un àngel, m'agafa pel canell amb una passió desbordant.
Em mira. El miro. Després, el món desapareix, i només existeix ell.
No hay comentarios:
Publicar un comentario