No recordo per quin motiu em vaig fiar de tu. No recordo perquè em vaig quedar al teu costat aquella tarda d'estiu.
El que si sé és perquè em vaig deixar endur per les teves paraules; eren suaus, eren dolces, eren penetrants i plenes de passió. Podíen esclavitzar a qualsevol amb només un sol suspir.
Ara sé que eren una farsa, eren una gran mentida, peró jo, me les vaig creure.
Alba, que sàpigues, que ets un telent sense descubrir, m'encantes tots els petits textos, i si en fessis un de llarg......! hahhaha! titimooo! <3!
ResponderEliminarjajajajaja moooltes gràcies, si algun dia en faig un de llarg te'l dedicoo :D
ResponderEliminarhombre, només faltaria! hahahha!
ResponderEliminar