La tinc estirada davant meu. Està guapissima, em somriu i em dóna les gràcies amb una dolça mirada. Li agafo la mà regalant-li la meva complicitat. La té molt freda, però és un fred que condueix al vici.
-Tinc les mans molt fredes, ho sé i mira que acabem de còrrer, sempre les tinc així- m'explica.
- Està bé, en canvi jo les tinc calentes - Li somric amb sinceritat i començo a acariciar-li aquella mà de manera dolça i lenta.
Ella em somriu dolçament, com si pensés que el que m'està explicant és una tontería. Jo ho trobo fascinant.
M'explica que té els llavis fred, que s'ho nota, i jo amb un impuls de valentia li dic que em dongui un petó per comprovar-ho. Li acosto la cara als seus llavis i ella amb una mica de desconcert me'l dóna.
És tal i com me l'imaginava. Fresc, amb un punt de dolçor com ella i intens però sense deixar-se endur per les emocions.
M'aixeco i somric, no ho puc evitar, la tinc allà quieta, mirant-me amb cara d'angel i això em torna boig. Aleshores sóc jo el que li dóna un petó a ella. Intens, inesperat, apassionat. Els seus llavis acaricien els meus i em descontrolo, la seva fragància es desfà amb la meva. Noto que somriu, que li agrada, i em deixo emportar.
No hay comentarios:
Publicar un comentario