NO SENTIR RES

Hi ha vegades en que tinc ganes de parlar peró no sé que dir. Altres vegades miro al meu voltant peró no veig res. També fa mal quan intento sentir i no escolto res, peró el pitjor de tot es quan no tinc sentiments per expressar aquest buit dins meu.

CONQUISTAS

No puedes conquistar el mundo, és demasiado grande para ti, peró si puedes conquistar a las personas que habitan en él.

UN ÁNGEL QUE SE VA

Subes a este barco que me alejará de tí. Me alejará de tus ojos, de tu sincera mirada, de tu incansable alegría. Me alejará de aquella sonrisa dulce, fugaz, enamorada. Ésa sonrisa que me regalabas cada mañana al despertar. Ésa sonrisa que tanto deseaba encontrar al abrir los ojos, una sonrisa intensa, preciosa y rebosante de felicidad en cada centímetro de tus labios.

Tus labios, que dulces y llenos de pasión eran tus labios. Recuerdo cómo me gustaba recorrerlos con la lengua, eran tan suaves e intrigantes. En cada beso de tu boca había un dulce misterio. Un misterio que me incitaba a recorrer y a saber más de tí. Más de tu alma, de tus secretos, de tu cuerpo. Ése misterio que se encontraba hasta en tu respiración. Anhelaba el aire que respirabas cómo si fuera el mío própio. Lo deseaba con fervor. Era igualable al suspiro de un ángel. Un hermoso ángel que deseaba darme los buenos días cada mañana.

Un ángel que se aleja olvidando todo esto, olvidando la sensación de estremecimiento de mi cuerpo cada vez que suspiraba entre mis labios o me acariciaba la mejilla. Olvidando los inolvidables momentos que pasamos entre las sábanas de su cama. Olvidando esos suspiros de complicidad entre los dos, suspiros de loca pasión, de ardiente fuego, ése fuego que creábamos e incendiaba todo nuestro ser, el uno junto al otro. Sellamos un pacto que hoy se rompe con su marcha.

Ya no veo el barco, con él todos estos instantes han partido hacia un nuevo horizonte. Un horizonte por dónde empiezo a ver unos pequeños destellos de luz. És el sol, anunciando un nuevo día, anunciando una nueva vida sin tí.

FIAR-SE DE LES MENTIDES

No recordo per quin motiu em vaig fiar de tu. No recordo perquè em vaig quedar al teu costat aquella tarda d'estiu.

El que si sé és perquè em vaig deixar endur per les teves paraules; eren suaus, eren dolces, eren penetrants i plenes de passió. Podíen esclavitzar a qualsevol amb només un sol suspir.

Ara sé que eren una farsa, eren una gran mentida, peró jo, me les vaig creure.

MIRADES

Passo caminant pel restaurant on tans cops ens havíem trobat, on tants moments havíem passat junts. I ell està allà. Em mira fixament com la primera vegada, amb aquella passió als ulls, amb aquella intensa mirada que em provoca una escalfor per tot el cos,  i jo, no faig més que seguir endevant.

Miro el llarg carrer que queda davant meu, sense pensar en el que he deixat darrera, i de sobte, una mà forta peró amb un tacte suau com les ales d'un àngel, m'agafa pel canell amb una passió desbordant. 

Em mira. El miro. Després, el món desapareix, i només existeix ell.

NEGRA NIT

La nit m'atrevessa les pupil·les, entra dins meu i m'enfosqueix  els pensaments.

S'infiltra en les idees i les amaga, per després destruir-les. I més tard, es fica dins del meu cor, i en comptes d'amagar, revela el que sento, explica a tot el món quins són els meus patiments.

TEMPESTA DINS MEU

Hi ha núvols. El cel és negre, i el món que veig des de la meva finestra ha perdut aquell to brillant, tot és massa fosc.

Fa vent. Un vent que s'endú les coses bones i deixa una escena devastada al meu voltant.

Plou. No para de caure aigua, em mullo sota aquestes gotes d'amargura que m'inunden a cada moment que passa.

Fa fred. Un fred que em maltracta, em congela el cor i fa morir els meus sentiments.

Estic sola enmig del no res, m'he perdut per sempre i ningú em podrà trobar.

LO QUE NOS PROTEGE

Usamos las mentiras para protegernos de los demás. En el fondo, las personas somos caníbales, deseamos comernos a los de nuestra especie para sentirnos superiores. Ésta és nuestra mayor debilidad.

SOMOS ÚNICOS

Somos una especie única, creemos saberlo todo, de todo el mundo. Creemos que sólo con una expresión, con una mirada, o una sonrisa ya detectamos el estado de ánimo de quienes nos rodean. Somos tan ingenuos. 

Deberíamos aprender a mirar dentro de nosotros y a saber qué és lo que realmente sentimos, antes de intentar adivinar lo que sienten los demás.

VERDADES COMO MENTIRAS

Duelen tanto las verdades....

Sobretodo si van en nuestra contra, porqué nos revelan y dejan al descubierto lo que realmente somos. Son nuestro mayor fingir, nuestra gran mentira.

SOLA CONMIGO

Nunca he sido una persona de muchas palabras. No sé exteriorizar mis sentimientos, me cuesta decir a los demás lo que siento realmente, sobretodo si el sentimiendo en cuestión va atado a la palabra "dolor".

Ante los demás, muestro mi faceta más abierta, la más risueña, la más despreocupada. Pero a la hora de la verdad, cuando hay que llorar, cuando hay que sufrir, es algo que no sé hacer en compañía.

LO QUE VENDRÁ

Debemos esperar y ser pacientes. Cada cosa llega en su momento, en el momento en que estemos preparados para afrontar lo que vendrá.

En el momento en que veamos el futuro con más esperanza que miedo.

EL ÁNGEL QUE DESEO

De nuevo tú te cuelas en mis huesos dejándome tu beso junto al corazón. Y otra vez tú, abriendome tus alas me sacas de las malas rachas de dolor. Por que tú eres el ángel que yo quiero. Cuando fallo ya no sé que hacer, ni sé hacia donde ir, y entonces me fijo en ti y te siento cerca.

PENSEMOS EN POSITIVO

A veces sabes que una cosa estaría bien, sabes que sería correcto, que sería  bueno y adecuado. Pero te da miedo a hacerlo, porque temes los comentarios de los demás. Cada comentiario o expresión negativa hacia algo que hacemos, nos parece más importante que las cosas positivas que nos dicen. 

Nos ofenden mas las críticas destructivas que las buenas opiniones, porquè nunca logramos pensar que nuestras acciones pueden llegar a ser realmente buenas.

TEMPS

Es normal mentir sobre el que està malament, peró hi ha moltes coses que no diem, ens inventem una realitat diferent perquè necessitem temps per escapar de la veritat.

PASSA QUE ENS ESTEM EQUIVOCANT

Què passa, quan pensem que no tenim amics de debó? Què passa, quan no confiem en les persones que ens envolten? Què passa, quan estem massa ocupats per veure el que hi ha al nostre voltant?

Els amics de debó són poc freqüents, pero hi són, ara i sempre, i ens ajudaran a superar els mals moments, sempre que ho necessitem, i el que és més important, sense que els hi demanem. Perquè ells intuèixen el nostre estat d'ànim només amb una sola mirada.

Si no confiem en les persones que ens envolten, ens perdrem. Perquè ells són els que ens mantenen fixes a aquest món, perquè ells ens aporten seguretat i confiança. Ells, fan que augmenti la confiança en nosaltres mateixos.

 Quan una persona està massa ocupada per veure el que hi ha al seu voltant, tampoc té temps per veure què és el que li està passant. Quan no tens temps pels demés, tampoc tens temps per tu.  

Hem d'aprofitar la vida, només en tenim una i es important viure-la al màxim.

ELS NOSTRES MAJORS TEMORS

Quan més obertament parlem de les coses millor ens sentirem amb nosaltres i amb els altres. Hi ha moments desagradables a la vida que hem d'afrontar, vulguem o no. Aquests fets condicionen la nostra manera de viure, i quan més aviat els acceptem millor. Perquè hem d'apendre a sobreviure amb dolor i patiment, igual que sabem viure amb alegria i felicitat.

Encara que ens sembli difícil, ens hem d'obrir a les persones que ens envolten, els hem de mostrar les nostres majors pors i les nostres angústies més profundes, així, ens podran ajudar en el difícil camí de superar els nostres temors.

TODOS SOMOS...

Las personas no somos ni buenas ni malas, tenemos defectos y virtudes, lo único que debemos hacer es potenciar la parte adecuada.

Cada persona és diferente, pero ninguna es mala o peor, tampoco mejor, cada uno és cómo és y así  es como tenemos que valorarnos. No debemos compararnos con los demás, somos buenos tal y como somos, y en eso nadie nos gana.

LA MÉS GRAN REALITAT

"Has de fer el que t'agrada, has de tenir motivació. El primer que has de fer en qualsevol cas es confiar en tu, perquè si no tens confiança en tu mateix, ningú la tindrà"

Moltes gràcies per aquestes paraules, realment han sigut les que m'han fet veure, que si no lluito pel que vull, ningú ho farà per mi.

Paraules d'una gran persona, una persona important per mi, que em fa veure la vida i els somnis d'una altre manera, més fàcils, més senzills, molt més divertits.

Perquè tú si que ets genial, i em fas somriure cada dia que passa. 

                                                           Moltes gràcies Jordi.

Es millor demanar perdó a demanar permís.

COSES A PERDRE

Es un d’aquells moments en que tot pot anar a  pitjor, en que caus i no trobes forces per tornar-te a aixecar, en el que  creus que no pots continuar endavant i perds per complet l’esperança i la força per seguir lluitant.

Ho acabo de perdre tot, tot el que tenia, tot el que havia construït amb alenades de fe i esperança, m’acabo de perdre a mi mateixa, i tots i cada un dels moments que he creat acaben de marxar, i han tancat la porta darrera seu, no tenen intenció de tornar.

LO QUE NOS DEPARA LA VIDA

Es tan difícil decidirse por lo que queremos, la vida te da millones de opciones, cada cual más buena que la anterior, pero no sabemos que és lo mejor para nosotros, porqué no conocemos lo que vendrá, y las personas somos así, tememos a lo desconocido, y no queremos enfrentarnos a nuestro futuro.

Y lo que és aún más difícil, luchar por el sueño a cumplir, luchar y llegar allí dónde sólo llegan los que se enfrentan a lo que vendrá, ya sean tormentos o la más plácida y absoluta gloria.

SUEÑOS Y ESPERANZA

Es lo único que tenemos, los sueños y la fe de conseguir las cosas que deseamos. Sin esperanza no nos quedaría nada, todo nos parecería absurdo, sin sentido, y no tendríamos motivos por los que luchar.

Las ganas de consiguir algo que realmente deseamos, és lo que nos empuja a seguir el día a día, a luchar en cada momento aunque las situaciones sean difíciles. 

Porqué tenemos que mirar hacia adelante por todos los sueños que nos quedan por cumplir.

ADÉU

No sap què fer després d'aixó. El mira mentre ell camina endavant i sense girar-se, sense mirar-la. L'està perdent per sempre, i ell no se n'adona del dolor que li està provocant.

I ES AQUESTA PERSONA

A vegades passa. A vegades passa que et topes amb la persona equivocada, aquesta persona que et fa mal, que fa que ho passis malament, que et provoca i et fereix.

Però com sempre, aquesta persona serà la que t'alegrarà el dia, la que et treurà un somriure, la que et farà veure les coses amb uns altres ulls. 

L'única persona que et fa plorar és la única que pot evitar que ploris.

SUEÑOS ETERNOS

Y entonces él se acercó a ella.

Ésa sensación que la invadió fué algo que nunca jamás habia sentido.

Cada parte de su ser, deseaba estar más y más cerca de él, no podía resistirlo, no podia negarse a semejante atracción. Entonces él le rozó la mejilla con un suspiro de sus labios, un suspiro suave y dulce, cómo la brisa del mar que te acaricia la cara una tarde de verano. Un suspiro leve que fue subiendo de intensidad hasta convertirse en deseo.

VAL LA PENA

Perquè sí, perquè si ho vols, ho pots aconseguir.

Val la pena arriscar-se a caure, si creus que pots arribar fins a dalt de tot, val la pena intentar-ho encara que arrisquis molt, encara que no estiguis segur del que fas, encara que no et vingui de gust. Perquè cada cosa nova que fem es una experiència, i val la pena aconseguir noves experiències, perquè és bo i positiu i perquè ens fa sentir bé.

GENT IMPORTANT

Conèixes a persones fantàstiques i increïbles, persones que mai imaginaves conèixer, persones que t'omplen, que et fan sentir bé,  persones en les que pots confiar.

Aquestes, són les que realment valen la pena, les que treuen el millor de tu, les que fan que la teva vida sigui pura alegría. 

D'aquestes persones, jo en dic amics, i s'han de cuidar, perquè son importants, i no tothom té la sort de tenir-ne.

EL DOLOR DE LES PARAULES

Diuen que a través de les paraules el dolor es fa més tangible. Que podem mirar-lo com a una criatura fosca. Però jo sempre he cregut que el dolor que no troba paraules per ser expressat és el més cruel, el més profund... el més injust.

LA SOLEDAD

Ésa compañera nuestra que nos sigue en innumerables momentos de nuestra vida, que nos acurruca entre almohadas de dolor y frialdad, que nos empuja a encerrarnos en nuestro mundo particular, sin dejar entrar a nadie más, sólo ella y yo.

ALLÓ QUE ERA NOSTRE

El passat, aquest instant que molta gent vol oblidar, perquè fa mal, perquè es troba a faltar, perquè pensem que es el millor, i en realitat el millor es recordar tantes coses del passat com ens sigui possible, ja que es part de nosaltres. Hem de recordar cada instant de la nostra infància i cada moment viscut amb les persones que estimem i necessitem al nostre costat, no ens podem permetre el luxe d'oblidar, es una cosa que només  fan els que no pensen en el futur.