DESPRÉS DE TANT TEMPS

Camino sense rumb ni direcció per aquell preciós paratge on tu em vas ensenyar a disfrutar, a passar els millors dies, a viure intensament la vida. Però un dia m'hi vas portar per assegurar-me la desesperació, per dir-me que m'abandonaves, que t'allunyaves de mi per no tornar més. Vaig plorar, i sense un adéu vam marxar cadascú a recórrer el seu propi camí. Avui he tornat després de molt de temps de silenci, he decidit veure el mar, m'he assegut a la sorra i he contemplat aquell immens espectacle que m'oferia. M'he abandonat al vaivé de les onades, a la suau textura de la sorra, al lleuger vent que em susurra paraules de comprensió a cau d'orella. I darrera meu les passes d'un estrany que s'acosten.

Després de tant temps encara recordo la teva olor, el xiuxiueig dels teus cabells, el color mel dels teus ulls. Et tinc davant meu observant el mar i m'il·lumines amb la teva brillantor característica que encara avui emmena per tot el teu cos. Em vas enamorar i em vas fer teu, no podia resistir la pressió que comportava estar sempre sota teu, veure que tu eres molt superior a mi i necessitaves un home millor, però al marxar, vaig adonar-me que jo no era el problema ja que l'últim dia que vaig estar al teu costat per dir-te adéu, tu vas plorar. Sabia que ja era tard, que la notícia ja estava donada i havia de marxar.

Ara he tornat i vull estar al teu costat, vull fer com abans et vull tornar a ensenyar a disfrutar, a passar els millors dies, a viure intensament la vida. Vull estar amb tu tant de temps com m'ho permetis.