Arriba un moment en que saps qui ets i vols que la resta del món, en la seva totalitat, ho reconegui. Aleshores et poses la roba que més t'agrada, tanques l'armari i surts al carrer. Camines amb pas segur cap al teu destí, trepitjant fort, perquè tothom et reconegui i recordi qui ets. Ets sents bé, mai t'havies sentit tan lliure de pes, tan lleugera, tan gran i important però a la vegada tant petita. T'adones que la gent et mira, ja siguin mirades d'incredulitat, descarades, amables o simplement mirades, tu els retornes la mirada i li afegeixes un somriure.
No hay comentarios:
Publicar un comentario