Avui el cel s'ha vestit de dol i ha plorat perquè et troba a faltar. Necessita de tu, de la teva esperança, del teu somriure, de les teves pitjors pors i les més fantàstiques alegries. Avui el cel ha entristit perquè un gran buit l'ha embolcallat en una immensa soledat, es pensa que l'has abandonat. Avui el cel plora i comença a perdre el desig de viure, un desig que tu li vas infligir, un desig que no pots deixar que perdi. Avui el cel s'abandona a noves onades de vida, però mai sense oblidar les que ja ha navegat, mai sense deixar de recordar el passat. Avui el cel ha decidit tornar a començar, mirar el futur amb els ulls ben oberts, aprendre del passat i viure el present.
No hay comentarios:
Publicar un comentario